| |
|
Informe del President de l'EFPP per la Reunió de Delegats
|
 |
 |
 |
 |
| |
Luxemburg, Març
2003 |
|
| |
En aquest informe,
el President, Serge Frisch, ens transmet la situació actual
de la feina realitzada pel Comitè Executiu durant els dos darrers
anys, en els àmbits científic i polític, així
com el funcionament pràctic de l'EFPP.
L'EFPP s'ha desenvolupat i ampliat amb la incorporació dels
antics països soviètics, però el President creu
que un dels temes pendents és aconseguir equilibri a la representació
d'alguns països.
El model britànic predomina sobre el dels francesos i alemanys
que estan subrepresentats en les funcions de responsabilitat i en
els Congressos. Els països de l'Est d'Europa també haurien
d'estar representats al Comitè Executiu...
Una de les nostres preocupacions és el futur de la psicoanàlisi
davant les teràpies ràpides i els pressupostos restringits
dels serveis públics. És necessari preparar una resposta
activa: "En temps difícils hem de conservar el nostre
patrimoni".
Hi ha, però, raigs d'esperança. Per exemple, l'Associació
Psiquiàtrica Mundial (WPA), fins fa poc orientada cap a la
biologia o conductista, al seu darrer congrés ha creat una
secció sobre "Psicoanàlisi en psiquiatria".
La qüestió de la legislació de la psicoteràpia
sembla haver perdut l'efervescència, i al nostre grup sobre
el "Certificat" els ho costa posar-se d'acord.
L'informe focalitza tres importants temes:
A. Temes ordinaris del Comitè Executiu
B. Progressos respecte a les relacions amb altres organitzacions
psicoanalítiques.
C. Pròxims canvis al Comitè Executiu
|
|
| |
  |
|
| |
A. Temes ordinaris
del Comitè Executiu |
|
| |
Hi haurà eleccions a cada una de les tres seccions. Cada
secció escull els seus representants pel Comitè Executiu.
Membres cooptats
Els membres cooptats pel Comitè Executiu són escollits
per a un treball específic i només poden romandre
durant dos períodes de dos anys cadascun.
María Eugenia Cid s'ha encarregat de les relacions amb els
països d'Europa Central i de l'Est, en col·laboració
amb Lydia Tischler, de preparar la 4ta. Secció amb Rudolf
Balmer i de l'edició en espanyol de les monografies.
Olivier Nicolle es va encarregar de la investigació i desenvolupament
del treball científic en general.
Congressos recents
Setembre 2001, Caen
Setembre 2002, Lausanne
Octubre 2001, Praga
Setembre 2002, Riga
Futurs Congressos
Estocolm, Juliol 2003, tres seccions
Lisboa, Setembre 2004, Secció Grups
2005, Adults
2006, Nens i adolescents
Monografies
S'han publicat sis monografies per Karnak Books.
L'EFPP està molt insatisfeta de les condicions de Karnak.
S'estudien altres propostes més beneficioses per l'EFPP.
La quarta Secció
Pierre Benghozi va iniciar la idea fa quatre anys:
A Europa hi ha una creixent especialització d'enfocament
psicoanalític sobre els problemes familiars i de parella.
Es creen programes específics d'informació diferent
de grups i de nens i adolescents.
Els psicoterapeutes així formats necessiten associar-se.
El Comitè Executiu proposa la creació de la quarta
Secció, amb la necessària modificació dels
Estatuts al respecte.
Si s'aprova aquesta quarta Secció, cada Secció votaria
dos delegats com a membres del Comitè Executiu, d'entre els
quals s'escolliria el President. La vacant de vocal provocada per
aquesta elecció seria coberta per un nou delegat de la mateixa
Secció de la qual procedeixi el president.
Països del Centre i Est d'Europa
Aquests països necessiten un particular recolzament en formació.
Als Congressos de Praga i Riga es van tractar problemes específics.
Hi ha grans diferències al desenvolupament de la psicoanàlisi
als sistemes de salut.
La "qüestió" del Certificat
Fa quatre anys els representants de l'EFPP van contactar amb la
Comissió Europea amb motiu de la possibilitat d'establir
alguna legislació sobre "psicoteràpia".
La Comissió va comunicar que cada Estat membre prendria les
seves decisions, però que, si un grup representatiu de professionals
volien fer propostes per a la formació podria ser tingut
en compte.
L'EFPP va començar a pensar en un certificat ideal de psicoteràpia
psicoanalítica sense limitar-se a les normatives de cada
país.
Sembla que els delegats han trobat difícil imaginar aquest
certificat ideal, o potser el Comitè Executiu no ha posat
massa ímpetu a la tasca. Els delegats continuaran parlant
al març.
La pàgina web
Continua funcionant de forma satisfactòria.
Finances
L'actual tresorera informa que la situació econòmica
quedarà sanejada de cara al pròxim exercici. Hem de
conèixer que hi ha un dèficit anual de 3.000 £
entre l'aportació dels membres i les despeses. Aquest dèficit
s'esmena amb aportacions d'alguns Congressos.
|
|
| |
  |
|
| |
B. Progrés
respecte les relacions amb altres organitzacions psicoanalítiques |
|
| |
EFPP i IPA
Des de 1991 el president ha pensat que la col·laboració
entre aquestes dues institucions és crucial pel futur de
la psicoanàlisi.
En 1991 van néixer simultàniament l'EFPP i l'EAP -
Viena que reuneix a totes les organitzacions no psicoanalítiques,
incloent algunes "esotèriques". Mai hem col·laborat
amb l'EAP. L'EFPP ha propugnat una organització netament
psicoanalítica.
Sorprenentment, alguns psicoanalistes van veure amb un cert temor
la creació de l'EFPP. Gradualment, tanmateix, la situació
ha evolucionat cap a un major enteniment per ambdues parts. La prova
és que l'ex-president de l'EPF (European Psychoanalytic Federation),
Alain Gibeault, va participar a la reunió de delegats de
l'any 2001, sent un dels primers membres de l'EFPP, i que l'actual
president de la IPA, Professor Daniel Wildlöcher estarà
a la reunió del 2003.
És de coneixement públic que D.Wildlöcher i col·laboradors
han organitzat discussions sobre les relacions de la IPA i associacions
"psicoanalítiques" no afiliades a la IPA, no només
de psicoterapeutes, sinó lacanians, jungians, etc.
El proper congrés de la IPA a Toronto 2003 presenta un títol
eloqüent "Treballar a les fronteres". Amb això
a la ment Wildlöcher i Gibeault proposen a Serge Frisch participar
en un grup de treball "Comitè de Professions Aliades"
(APC) per a pensar fins a quin punt la IPA podria obrir les seves
portes als psicoterapeutes. A la mateixa línia, l'APC ha
demanat a S.Frisch que organitzi dos tallers sobre psicoteràpia
en Toronto. Un altre senyal dels temps canviants és que els
psicoterapeutes psicoanalítics podran, sense cap formalitat
addicional, inscriure's al Congrés de Toronto de la IPA.
Aquestes evolucions representen un progrés important i esperem
que les discussions sobre aquests temes estaran de nou a les agendes.
Les propostes comunicades a la IPA podrien ser recollides en quatre
punts:
Creació d'una estructura intermèdia per promoure la
discussió de temes que involucren a les dues organitzacions.
Als estatuts de l'EFPP existeix una categoria anomenada "Organitzacions
relacionades". Seria possible per a la IPA, o la seva branca
europea, l'EPF, transformar-se en una organització relacionada
a l'EFPP i per aquesta, tenir un estatus similar respecte la IPA,
si els estatuts de la mateixa ho preveuen.
Un delegat de la IPA o de l'EPF podria ser convidat a les reunions
del Comitè Executiu de l'EFPP. Una facilitat recíproca
seria desitjable, però no hauria de considerar-se com a prerequisit.
També hi ha gran quantitat de temes clínics, de formació
i investigació, que les dues organitzacions podrien debatre
juntes profitosament.
Aquestes són només unes idees senzilles que no engendrarien
cap conseqüència negativa si, per qualsevol motiu, una
de les parts involucrades decidís retirar-se d'aquestes converses
exploratòries.
L'EFPP i l'International Journal of Psycho-Analysis
Fa dos anys van començar els contactes. Aquesta revista està
disposada a publicar articles de psicoteràpia psicoanalítica
i convida als membres de l'EFPP a enviar articles.
L'IJPA ofereix dues pàgines l'any, gratuïtament, per
a comunicacions de l'EFPP i poder incloure fulletons a l'enviament
que arribarien a psicoanalistes no membres de l'EFPP.
Ofereix, també, condicions especials de subscripció.
|
|
| |
  |
|
| |
C. Pròxims
canvis al Comitè Executiu |
|
| |
Serge Frisch va ser
de 1991 a 1997 coordinador de la secció d'Adults.
En 1997 va ser escollit President per un període de quatre
anys, sent reelegit al 2001 per a un segon mandat, elecció
que va acceptar amb la condició d'estar només la meitat
del període, dos anys, per donar pas a la nova generació.
El nou President
El President es escollit entre els membres del Comitè Executiu.
Al no presentar-se cap membre a l'elecció per a President,
el Comitè ha pensat en buscar un candidat adequat entre els
delegats actuals o passats.
La persona elegida és Siv Boalt-Boethius, delegada sueca de
la Secció de Nens i Adolescents des de 1991 a 1999.
* Traducció-resum realitzat per Carmen Largo, Delegada d'Adults |
|
| |
  |
|
 |
 |
 |
|
|
|
|